Intersindical califica de “estético” el incremento retributivo de Montoro a los empleados y empleadas públicos

 

En este sentido hay que destacar que el Acuerdo omite cualquier referencia a la variación del IPC, un 4’4% de media para el periodo indicado dependiendo de las fuentes, que se tiene que restar del 8’75% de aumento. Si, además, ajustamos la propuesta de incrementos retributivos variables vinculados al cumplimiento del objetivo de crecimiento del PIB y de reducción del déficit público a las previsiones del mismo Gobierno, del FMI o del Banco de España, la pomposa cifra del 8’75% de incremento salarial puede verse seriamente restringida, ya que los objetivos de crecimiento económico del 2’5% del PIB para 2018 y 2019 son difíciles de conseguir y la reducción del déficit público al 0’5% del PIB en 2020 es poco menos que una quimera.

Por estas razones, y con la prudencia que requiere una situación económica internacional bastante voluble, desde la Confederación Intersindical estimamos el aumento retributivo para el periodo 2018-2020 en un 2’95 % real. Con estos datos, la valoración nunca puede ser positiva si hablamos en términos de recuperación del poder adquisitivo perdido.

El contenido retributivo del Acuerdo es confuso y está sujeto a excesivos condicionantes futuros que lo convierten en una entelequia difícil de valorar y, al mismo tiempo, susceptible de titulares grandilocuentes que nada tienen que ver con la realidad. El anunciado aumento retributivo del personal de las Administraciones Públicas, superior al 8% en tres años, puede quedarse en un espejismo del 2’95 % si la evolución de los indicadores macroeconómicos, tanto del IPC, del PIB o del déficit público no es muy favorable. Y todo apunta a que no hay muchas probabilidades de que así sea.

Para la C.I., con este Acuerdo retributivo se ha pretendido esconder, con promesas e ilusiones económicas sin fundamento, una cruda realidad: un aumento que a duras penas llega a un 3% en tres años, mientras que las trabajadoras y trabajadores públicos arrastramos a nuestras espaldas una pérdida de poder adquisitivo que perfectamente puede alcanzar el 16’6% desde 2010. Pensamos que tanto el ministro de Hacienda como las organizaciones sindicales firmantes, CCOO, UGT y CSI-F, por razones diferentes, pretender consolidar la repercusión de la crisis económica en las trabajadoras y trabajadores públicos: el primero, porque nunca ha creído en los servicios públicos y en la dignidad de la clase trabajadora y, los otros, porque han carecido de perspectiva global y a largo plazo de las consecuencias de este Acuerdo.

La Confederación Intersindical denuncia públicamente la penosa realidad que se esconde tras unas cifras del todo quiméricas y sigue reivindicando la recuperación plena del poder adquisitivo del personal de las Administraciones Públicas.

 

 

 

 

 

 

 

EN VALENCIÀ:

Intersindical  qualifica d’“estètica” la pujada retributiva de Montoro

Ahir, 9 de març, es va signar un acord entre el Ministre Montoro i les organitzacions sindicals CCOO, CSI-F i UGT on, entre altres qüestions, s’estableixen els increments retributius dels empleats i empleades públics pel període 2018-2020. A aquest acord es preveu un increment de les retribucions dels empleats i empleades públics del 8,75% a tres anys, quan realment, la part fixa més els fons addicionals són el 6,5% i la resta, l’1,5% evolucionarà paral·lelament al comportament del PIB i el 0,55% es vincula íntegrament al compliment de l’objectiu de dèficit de les Administracions Públiques en 2020. Per tant, la primera valoració ha de ser negativa; doncs, s’ofereix un missatge que manca de rigor i peca d’excés d’optimisme.

Per intentar fer una aproximació valorativa, cal contrastar les dades sobre els augments retributius amb la previsió de l’evolució de l’IPC pel període 2018-2020 i després, fer una estimació de les previsions que fan el mateix Govern i uns altres organismes i entitats financeres, sobre la previsió d’evolució del PIB i el dèficit públic per aquest mateix període i comparar amb els objectius marcats per aquests indicadors a l’Acord.

En aquest sentit cal destacar que l’acord omet qualsevol referència a la variació de l’IPC, un 4.4% de mitjana per aquest període, depenent de les fonts, que s’ha de restar del 8.75 % d’augment. Si, a més, ajustem la proposta d’increments retributius variables vinculades al compliment del objectius de creixement del PIB i de reducció del dèficit públic, a les previsions que fa el mateix Govern de l’Estat, el FMI o El Banc d’Espanya, la pomposa xifra del 8.75% d’increment salarial pot veure’s seriosament restringida, perquè els objectius de creixement econòmic, del 2.5% del PIB per 2018 i 2019, són difícils d’aconseguir i la reducció del dèficit públic al 0.5% del PIB en 2020, és poc menys que una quimera.

Per aquestes raons, i amb la prudència que requereix una situació econòmica internacional prou voluble, des de la Intersindical Valenciana estimem l’augment retributiu pel període 2018-2020 en un 2,95 % real. Amb aquestes dades, la valoració no pot ser mai positiva, si parlem en termes de recuperació del poder adquisitiu perdut.

El contingut retributiu de l’Acord és confós i subjecte a excessius condicionants futurs que fan d’ell una entelèquia difícil de valorar i al mateix temps, susceptible de titulars grandiloqüents, que res tenen a veure amb la realitat. L’augment retributiu del personal de les Administracions Públiques que anuncien, superior al 8% en tres anys, pot quedar-se en un miratge d’un 2,95%, si l’evolució dels indicadors macroeconòmics; tant de l’IPC, del PIB o del dèficit públic no és molt favorable. I tot apunta a que no hi ha moltes probabilitats que així siga.

Per al Sindicat, amb aquesta proposta d’acord retributiu, s’ha pretés amagar, amb promeses i il·lusions econòmiques sense fonament, una realitat que és ben crua: un augment que, a males penes, arriba a un 3% en tres anys, quan les treballadores i treballadors públics arrosseguem a les nostres esquenes una pèrdua de poder adquisitiu que perfectament pot arribar fins el 16,6% des de 2010. Pensem que tant el Ministre d’Hisenda, com les organitzacions sindicals signants, CCOO, UGT i CSI-F, per diferents raons, pretenen consolidar la repercussió de la crisi econòmica en les treballadores i treballadors públics: el primer, perquè mai ha cregut en els serveis públics i en la dignitat de la classe treballadora i, els altres, perquè han mancat de perspectiva global i a llarg termini de les conseqüències d’aquest acord.

Intersindical Valenciana denunciarà públicament la penosa realitat que s’amaga darrere d’unes xifres absolutament allunyades de la realitat i seguirà reivindicant la recuperació plena del poder adquisitiu perdut pel personal de les Administracions Públiques.