Es decir, el fallo anula la resolución y punto, no dice nada más ni obliga a nada más, con lo cual, si antes quien tenía un problema era la DGJ con la no inclusión del personal interino en el PAC, ahora el problema lo tenemos todos los trabajadores, titulares e interinos, porque dependemos exclusivamente de la «buena voluntad» que tenga la administración (que ya es decir) para reconducir la situación y deshacer el entuerto provocado de manera inconsciente e irresponsable. Que no firmaran el acuerdo no les legitimaba para cargárselo todo, y mucho menos cuando hablamos de retribuciones.
 
Porque todos los delegados sindicales sabíamos y sabemos cómo y de qué forma se ha tratado este mismo asunto en el resto de administraciones, en sanidad, en educación y en la función pública, de manera individualizada por las personas excluídas y que una vez los tribunales les han dado la razón, y para evitar la presentación de miles de demandas, por la vía de la negociación. Ahora mismo no sabemos en justicia qué pasará. Esperamos no tener que lamentarlo.

EN VALENCIÀ:

PAC «CARRERA PROFESSIONAL»
La sentència i la interpretació dels somnis
El Jutjat anul·la la resolució per la que s’aprovà el PAC de carrera professional en base al recurs presentat per CSIF.
 
Sigmund Freud deia que «la interpretació dels somnis és el camí real al coneixement de les actitivitats inconscients de la ment». Això és el que podem pensar de les argumentacions de CSIF sobre la sentència dictada pel Jutjat Contenciòs nº 10 de València. Una cosa és la realitat i altra com ens agradaria que foren les coses. No es poden confondre i molt menys pretendre confondre al personal amb discursos fantasiosos o fantàstics dignes de psicoanàlisi.
 
La lectura de la sentència que fa CSIF és la que a ells els haguera agradat que diguera, però bé perquè la demanda estava mal plantejada o simplement perquè no podia ser d’una altra manera, el fallo de la sentència diu literalment:
 
«Que debo estimar parcialmente y así estimo el recurso contencioso-administrativo interpuesto por CSIF contra la Dirección General de Justicia, en impugnación de la resolución mencionada en el encabezamiento, declarando la misma no ajustada a derecho y nula, en tanto vulneradora del derecho de igualdad de los funcionarios interinos (Art. 14 CE)».
 
És a dir, el fallo anul·la la resolució i punt, no diu res més ni obliga a res més, amb la qual cosa, si abans qui tenia un problema era la DGJ amb la no inclusió del personal interí en el PAC, ara el problema el tenim tots els treballadors, titulars i interins, perquè depenem exclusivament de la «bona voluntad» que tinga l’administració (que ja és a dir) per a reconduir la situació i desfer l’empastre provocat de manera inconscient i irresponsable. Que no signaren l’acord no els legitimava per a carregar-s’ho tot, i molt menys quan parlem de retribucions.
 
Perquè tots els delegats sindicals sabíem i sabem cóm i de quina manera s’ha tractat aquest mateix assumpte en la resta d’administracions, en sanitat, en educació i en la funció pública, de manera individualitzada per les persones excloses i que, un cop els tribunals els han donat la raó, i per a evitar la presentació de milers de demandes, per via de la negociació. Ara mateix no sabem en justícia què passarà. Esperem que no ho tinguem que lamentar.