En 2019 tampoc no es recuperarà el poder adquisitiu perdut

 

Aquest acord es va anunciar com la solució per la pèrdua de poder adquisitiu dels empleats i empleades públics, generada per la política de retallades en el sector públic com a conseqüència de la crisi; el problema, però, és que naix amb dos defectes: no està vinculat a l’evolució del IPC i, per contra, és molt depenent del comportament del PIB i del dèficit públic. Dues debilitats que han donat peu a que l’increment retributiu real en 2018 haja estat d’un 0’05% i el de 2019, pot no arribar, ni tan sols, al 0’8%, pel comportament alcista de l’IPC i perquè, és molt provable que no s’arribe a la fita del 2.5% de creixement del PIB en 2018.

Aquest escenari, prou factible, fa que el II Acord per la Millora de l’Ocupació Pública es convertisca en paper mullat, a efectes de recuperació de poder adquisitiu, i que guanye més vigència el compromís del Consell, assolit a l’Acord de Legislatura de 2016, d’establir un fons extraordinari per la recuperació del poder adquisitiu del personal de la Generalitat. Un compromís que fins ara ha dormit als calaixos, confiant en que la recuperació retributiva vindria de la ma dels acords estatals, però, que, a la vista del seu fracàs, ara està de màxima actualitat.

És per això que Intersindical Valenciana, que ja havia previst els mals resultats de l’Acord de Madrid, ha insistit a la MGN d’avui en la necessitat de que, ara més que mai, el Consell ha d’assumir els seus compromisos i, abans que acabe la legislatura, constituisca aquest fons per la recuperació del poder adquisitiu dels empleats i empleades de la Generalitat, especialment per tres raons: és un compromís rubricat a un acord, si no es posa en marxa la recuperació serà nul·la o, en el millor del casos, minsa i, per últim, cal recordar que el Consell va ser especialment agressiu en les retallades retributives al seu personal, anant més enllà de les que, en el seu dia, va establir el mateix Govern central.