1 de maig: no més precarietat

En el manifest de l’1 de maig d’enguany, Intersindical Valenciana denuncia l’atur, la precarietat i l’exclusió social i es posiciona per la recuperació del drets i per un treball, un salari i unes pensions dignes.

Aquest 1 de Maig ve marcat, novament, per la lluita que enfronta el Sindicat amb les desigualtats; per donar una resposta a les polítiques neoliberals, que han suposat la pèrdua de drets i un empobriment de la classe treballadora, i per la dignificació dels col·lectius socials més desfavorits.

 

En aquests anys de crisi hem assistit a un procés de transformació social invers; el capitalisme ha eixit reforçat i a la classe treballadora ens han furtat els drets: els drets laborals, els drets socials i, fins i tot, els drets civils.

El capital acumula poder econòmic, el valor de les rendes del treball redueix de forma alarmant cada any la seua aportació al PIB, el caràcter redistributiu de la renda de l’Estat Social ha passat a la història i el sistema polític s’ha convertit en una plutocràcia en què les decisions les prenen les grans elits econòmiques, convertint la nostra dèbil democràcia en un mer formalisme o, el que és pitjor, en un instrument de repressió o de submissió.

En l’actualitat, com a conseqüència de la destrucció d’ocupació derivada de la crisi econòmica i afavorida per la reforma laboral de 2012, l’atur encara voreja la xifra indecent de 400.000 persones al País Valencià, on un altíssim percentatge dels quals no rep cap prestació.

Els nous llocs de treball que es creen ho són amb condicions precàries, amb un alt percentatge de temporalitat, quan no ho són a temps parcial i en tots els casos amb unes retribucions insultants que no arriben ni tan sols a garantir el dret a l’habitatge i a un mínim de subsistència.

Aquesta precarització laboral afecta de forma especial a col·lectius injustament marginats de forma històrica. És el cas de les dones, que cobren al voltant d’un 20% menys per la mateixa feina i pateixen amb més força la xacra de l’atur i la pèrdua de drets laborals; la qual cosa ens porta a una feminització, més que palesa, de la pobresa; cosa que, tot plegat, presenta un escenari de doble explotació i opressió (i de triple opressió en el cas de dones migrades). També hem de fer una referència a les persones joves, condemnades a no tenir més expectativa de futur que exiliar-se a uns altres països del nostre entorn per aconseguir una eixida laboral digna, si no volen romandre en l’ostracisme i formar part del que anomenen “la generació perduda”, en un clar intent d’amagar o dissimular un drama social present i futur de dimensions insospitades.

D’altra banda l’estat espanyol continua el seu camí cap a la privatització de les pensions, dificultant l’accés a la jubilació i provocant una pèrdua sostinguda del poder adquisitiu dels nostres majors; al mateix temps que dinamita els milions d’euros que hi havia al 2011 a la vidriola de les pensions, sense establir cap mesura correctora en el mercat laboral per augmentar els ingressos per quotes a la Seguretat Social i garantir el sistema de solidaritat intergeneracional.

Paral·lelament, el deteriorament progressiu i calculat de les prestacions socials i els serveis públics estan impedint una atenció adequada a les necessitats més bàsiques dels col·lectius més afectats per aquesta situació de greu crisi social i donant pas a un veritable problema d’exclusió. Prop d’un 30% de la població es troba en situació de risc d’exclusió social on l’habitatge, l’educació, la salut i unes condicions de vida dignes estan seriosament qüestionades, posant en entredit el mateix estat de benestar, el principi d’igualtat d’oportunitats i, fins i tot, el dret a la dignitat personal.
Amb aquesta realitat que enfrontem diàriament, la defensa de les persones amb situació de vulnerabilitat, la lluita contra el treball precari, la pobresa laboral i l’atur, han estat eixos de treball prioritaris de la Intersindical Valenciana; però, no només com a organització sindical, sinó també dins d’un espai de treball col·laboratiu i unificat com és la plataforma No + Precarietat.
Des d’Intersindical Valenciana considerem que cal articular una resposta social contundent que contrareste la política laboral i econòmica actual basada en la pèrdua de drets i prestacions socials, la temporalitat i la precarietat. Davant aquest escenari cal, si més no, reforçar el nostre discurs i la nostra determinació; recuperar la consciència de classe i restituir el concepte de lluita de classes com element vertebrador de les reivindicacions i de les accions de les persones més desafavorides que, ara, malauradament, som totes i tots. Ja no podem mirar cap un altre costat i pensar que aquestes lluites no van amb nosaltres; és l’hora de parlar i actuar en primera persona i és l’hora que parlem i actuem totes les persones juntes.

En aquest sentit, i com a exemples, hem de fer un reconeixement a la capacitat del moviment feminista per organitzar una gran mobilització amb la vaga del 8 de març; així com la permanent mobilització de la Coordinadora de Jubilats I Pensionistes en defensa d’unes pensions públiques i dignes; unes mobilitzacions que han estat una eclosió reivindicativa que ara, en el 1er de maig, ha de romandre intacta i reforçada amb la participació de totes i tots i amb la incorporació de tots els col·lectius en lluita.

És per això que, com a sindicat encoratgem a participar a tots els actes que s’organitzen al voltant de l’1 de maig i que ho fem amb l’orgull de pertànyer a la classe treballadora, conscients que atresorem els valors de la igualtat, la llibertat i la solidaritat, conscients que la cultura de l’esforç ens ha forjat amb la perseverança necessària per afrontar i superar situacions difícils, fins i tot, més que l’actual i, per últim, conscients que sense nosaltres s’ensorra el sistema.

Sí, companyes i companys, marxem, diguem no a l’atur, diguem no a la precarietat i diguem no a l’exclusió social. Diguem fort i clar que sense nosaltres NO.

Documents

Manifestacions Primer de Maig

  • Alacant. IES Jorge Juan, 11:30 hores
  • Alcoi. Font de les Mosques, 11:45 hores
  • Castelló. Plaça de les Aules. 11 hores.
  • Elx. Plaça Barcelona, 11 hores
  • València. Plaça de Sant Agustí, 11:30 hores
  • Vinaròs. Plaça de l’Ajuntament, 11:00 hores